HISTÒRIA DE LA CIUTAT

Berlín es va fundar pels volts de 1200, és, doncs, bastant antiga, però malauradament no ens ha quedat gaire cosa d'aquelles velles comunitats. Al contrari avui dia la impressió que un té quan visita Berlín és la d'una gran discontinuïtat  que reflecteix visiblement les moltes convulsions de la història alemanya del segle XX.
La primera evidència d'un assentament a l'àrea central de Berlín és una vida de fusta datada aproximadament de 1192. La primera menció escrita de pobles a l'àrea de l'actual és de finals del segle XII. El lloc de Spandau és el primer esmentat el 1197, i Köpenick el 1209, tanmateix aquestes àrees no s'integraven a Berlín  fins a 1920. Per trobar esmentada la part central de Berlín s'ha de retrocedir a dues ciutats. Cölln en el Fischerinsel s'esmenta per primera vegada en un document de 1237, i a Berlín, a l'altre costat del Spree en el que s'anomena ara el Nikolaiviertel, s'hi fa referència en un document  de 1244. Des del començament, les dues ciutats formaven una unitat econòmica i social. El 1307, les dues ciutats s'unien políticament.
El 1435, Frederic I es convertia en l'elector de Brandenburg, que governava fins al 1400. El seu successor, Federic II, establia Berlín com capital del marcgraviat, i els subsegüents membres de la fmaília Hohenzollern governaren fins a 1918 e Berlín, primer com a electors de Brandenburg, després com a reis de Prússia, i finalment com a emperados alemanys. El 1448 els ciutadans es rebel·laren en el que es va conèixer com la “Indignació de Berlín” contra la cnostrucció d'un palau reial nou per l'elector Frederic II. La protesta no reeixi, tammateix, i la ciutadania perdia molts del seus privilegis polítics i econòmics. El 1451 Berlín es convertia en la residència reial dels electors de Brandenburg, i Berlín havia de deixar el seu estatus com a ciutat hanseàtica lliure. El 1539, els electors i la ciutat oficialment esdevenien luterans.